Kalidoscopi és el resultat d’un exercici de recapitulació que comença amb la sensació d’haver arribat al final de la infantesa. La incredulitat i el qüestionament de conceptes com l’amor, la memòria o la família em porta a fotografiar objectes de casa meva.

Aquest treball és una connexió d’aquests objectes entre ells com si es tractés de punts, creant una constel·lació que evoca una memòria universal i transgeneracional. El que va començar motivat per un dolor greu i expansiu, s’allibera i ofereix intimitat, tendresa i ganes de celebrar, en el sentit més ampli de la paraula: viure.